Roger Margarit

El Secret del Bàrman

 

Roger Margarit, vida i miracles

 

Roger Margarit neix a Rubí el 25 de setembre de 1993, fill de mare artista plàstica (Pepa de Haro) i pare locutor de ràdio i ex-cantautor (Jordi Margarit), éssent el petit de dos germans (Laia Margarit).

Infantesa i preadolescència

Margarit té una infantesa feliç, en un entorn familiar propici. La seva família materna viu en una zona rural de Cartagena (Múrcia), de manera que cada nadal i cada estiu hi passa agradables temporades. Allà descobreix la vida al camp tot ajudant a el seu avi amb el seu hort, amb les gallines i altres bestioles de les quals tenia cura. Se li desperta també, amb petites excursions a la platja i al port de la ciutat, una gran admiració pel mar i per la gent que hi treballa.

Al cotxe , durant els llargs viatges fins a Cartagena començaran a sonar les seves primeres referències: Pere Tàpias (el de la moto i la gorra) i el cantautor i violinista italià Angelo Branduardi, un contrast ben curiós.

Com a estudiant a l’escola Maristes de Rubí té els seus mestres de primària ben preocupats per la seva manca d’organització, la seva calma desmesurada i la seva habilitat per fer entremaliadures. Al cap d’un temps, però, aconsegueix destacar com un bon alumne, d’actitud respectuosa i obedient.

Als vuit anys s’apunta als escoltes de la seva escola, fet que marcarà profundament les seves primeres etapes vitals. Excursions, natura, cançons d’animació, amics i mil aventures van conformant un petit univers on s’hi sentia a gust, totalment lliure de complexos.

Als 10 anys els seus pares, adonant-se de les seves aptituds musicals, el pressionen per tal que entri a l’Escola Municipal de Música de Rubí, on comença a estudiar llenguatge musical, cant coral i piano amb Baldomer Sans, professor amb el qual passarà els següents vuit anys.

Apareixen nous referents com el Grup de Folk, Quimi Portet o Franco Battiato, que s’acabarà convertint en el model per excel·lència d'en Roger.

Amb tretze anys ja s'anima a interpretar, en un campament d’estiu, les seves primeres cançons: Simplement i A pasturar cargols, temes que tenen una molt bona rebuda per part dels seus companys de l’agrupament. A l’hora de cantar-les s’acompanya de la guitarra, instrument que ha après a tocar davant la impossibilitat d’endur-se un piano a les sortides i acampades.

Engrescat per aquesta acollida, aconsegueix el programa de gravació ProTools i decideix enregistrar les seves composicions. Aquestes gravacions representen en realitat un gran procés d’aprenentatge on aprèn a instrumentar les seves obres amb acompanyaments pianístics/guitarrístics, sons electrònics i instruments virtuals.

La cançó A pasturar cargols és utilitzada com a sintonia de la secció amb el mateix nom, dins el programa del seu pare La primera pedra de Rac1, i comença a fer-se popular entre els oients.

Amb el descobriment del grup Antònia Font entrem en una nova etapa.  

Adolescència, viatge a La Vilaverda

Durant aquest període, Roger Margarit va consolidant la seva personalitat com a persona i com a músic. Amb catorze anys es passeja per la seva escola amb americanes i cert aspecte bohemi. Comença a destacar dins el festival musical Cançó Resposta, organitzat per Maristes, guanyant dues de les seves edicions. En una d’elles sorprèn al públic apareixent ell i el seu conjunt caracteritzats de pastors i de vaques. No és un noi popular, simplement una mena de” friqui”. Incomprès, però feliç amb les seves inquietuds i els seus amics.

És aquesta doncs una època daurada de composició, on el jove músic escriu i enregistra casolanament un seguit de cançons que respiren cert aire de bogeria i irracionalitat, potser d’innocència, inspirades en gran part per les seves aventures amb els escoltes, amb un acurat tractament de les melodies i motius musicals, donada la seva formació clàssica.

Als quinze anys comença el grau professional de música a l’Escola Municipal de Música de Rubí i al cap d’un any inicia el batxillerat humanístic. Aquestes classes li  obren la ment a l’hora de crear conceptes artístics i li desperten cert gust per la poesia i la literatura. Li criden l’atenció autors com Gustavo Adolfo Bécquer, Joan Maragall o els obscurs versos de Màrius Torres.

S’interessa per la onada galàctica dels 60’s, Pau Riba i Jaume Sisa i queda gratament fascinat. També descobreix la músca d’Adrià Puntí.

2010. S’inicien temps de canvis. Té el seu primer desengany amorós, que representa un trencament del seu món bucòlic i perfecte. Poc temps després, arriben molt males notícies: diagnostiquen a la seva mare un càncer d’estómac.

Aquell estiu viu una experiència que marcarà el final del procés compositiu del que seria el seu primer treball. Després d’una ruta fent El camí dels bons homes des de Porta (França) fins al poble de Gòsol, al Berguedà (amb l’Avui sí com a himne), i un cop arribats al campament on la resta de l’agrupament els esperava, una forta tempesta els obliga a evacuar i a refugiar-se a la població de Saldes. En arribar a Rubí, sa i estalvi, ofereix la seva primera actuació a les festes del Carrer Sant Jaume, amb un conjunt format per Adrià Garriga (violí, sintetitzadors i veus) i Carolina Alabau (Piano i veus) i que rebria el nom de Roger Margarit i L’Últim Dijous.

Estableix contacte, a través del seu pare, amb Joan Carles Doval, director de Picap, que valora la seva feina i accedeix a editar el seu primer disc, a la Vilaverda que seria produït pel compositor i pianista Xavi Lloses, que decideix mantenir l’essència electrònica i casolana de les maquetes del Roger.

Compon i enregistra la sintonia de Rubí tv, on, per primera i última vegada, toca ell mateix tots els instrument que hi sonen.

Acaba el batxillerat i supera les PAU amb èxit. Realitza un viatge a Hongria on treballa com a monitor voluntari en un casal d’estiu per a nens d’ètnia gitana, en una escola marista del poble de Karcag, juntament amb els seus companys escoltes. Allà acaba d’organitzar les seves idees pel que fa al concepte del seu primer disc. És conscient que ha acabat una nova etapa.

 

 

 

La travessa del desert, El secret del Bàrman

Al març del 2012 mor la seva mare a causa de la malaltia que l’havia anat deteriorant durant els últims anys. Tot i suposar un cop molt fort pel Roger, aquest decideix tirar endavant el seu projecte i publicar el 23 d’abril el seu primer treball, A la Vilaverda. Per presentar-lo fa una remodelació del conjunt que l’acompanya (Adrià Garriga, Iñaki Molina i Martí Viñolo) i realitza durant els següents dos anys, tan en format banda com en format cantautor, un seguit de concerts pel territori català, destacant una actuació a les festes de Gòsol, poble en el que s’inspira el disc, i al local barceloní Harlem dins el marc del festival Barnasants.

Participa en el disc de La Marató 2012 (dedicat al càncer) amb el tema Desitjo, versió de l’I need you del grup America, participant molt activament en els arranjaments i la producció a can Toni Ten.

Tot i tenir una bona relació d’amistat amb els músics de la seva banda, decideix renovar-la buscant un so més madur i professional i incorporant-li músics que coneix al l’escola del Taller de Músics del barri del Raval de Barcelona, on inicia una formació de jazz i música moderna amb mestres de piano com Jaume Gispert o Alejandro Di Constanzo. La nova formació, doncs, llueix d’allò més, amb Albert Domènech a la bateria, Eloi Raso al baix i Marta Riba al saxo tenor, clarinet i sintetitzadors.

En l’àmbit personal van ser uns anys especialment durs degut a l’absència de la seva mare i la quantitat de temps que ha de passar tot sol. A més, l’experiència al Taller de Músics li resulta un pèl traumàtica; l’univers jazzístic representa un nou món per a ell i se sent perdut. Paral·lelament al seu projecte col·labora amb dues altres propostes que l’enriqueixen com a artista: per una banda com a pianista i arranjador en el projecte en solitari de Carolina Alabau i per l’altra com a teclista a la banda de pop-rock Nort, amb qui enregistrarà un disc produït pel guitarrista Jordi Armengol. Aquest disc però, no veurà mai la llum a causa de la sobtada dissolució del conjunt a causa de certes desavinences.

Aquest context advers queda plenament reflectit a les noves composicions del cantautor, unes composicions que abandonen totalment l’ingredient folk de les anteriors i prenen un caire més melancòlic, sentimental i íntim, amb molta més presència del piano, sonoritats pop i cert regust a jazz.

S’interessa per nous artistes com Ray Charles, Billy Joel o Leonard Cohen. També per grups d’abast internacional internacionals com Keane, Coldplay o Muse.

Entra a la Universitat Autònoma per cursar primer de Musicologia però decideix canviar de rumb i abandonar el curs per tal de preparar com cal les proves d’accés als estudis superiors al Taller de Músics ESEM, on començarà a estudiar el grau de Composició a partir del curs 2014-2015, amb Enric Palomar com a mestre de les assignatures més rellevants i Ana Rosa Landa com a mestra de piano.

Reuneix prou material per gravar un segon disc amb Picap. L’escollit per ocupar-se de la producció artística és en Pere Jou, líder del projecte Quart Primera, amb el qual contacta a través del músic Guille Milkyway, un dels seus mentors i referents. Comença un ampli procés de preparació dels temes amb la banda i en Pere, que realitza una molt bona tasca a l’hora de trobar la sonoritat del treball que, a jutjar per la naturalesa inicial dels temes, podria haver resultat un pèl massa eclèctic. A més és l’encarregat de gravar la major part de guitarres elèctriques del disc. També influeixen en el bon resultat final del treball, el bon equipament de l’estudi de gravació Blind Records, i les mescles de Santos Berrocal. Hi participen els músics de la seva última formació, amb la col·laboració de Meritxell Llorenç al violoncel i Víctor Valiente, company de composició i militant de conjunts com Mi Capitán o Delafé y Las Flores Azules a les guitarres elèctriques del tema Sidecar.

Compon el Ball de l’àliga de Rubí per encàrrec de l’esbart dansaire de la ciutat.

Col·labora amb la banda d’ska-rock Kòdul com a arranjador del seu espectacle en acústic Cançons esteses.

 

rmlogo.gif

 

S'incorpora a la banda al guitarrista Dani Morcillo i al baixista Jan Marsal, davant la sobtada partença d’Eloi Raso per compromisos professionals.

Actualment compagina la seva feina com a músic i cantautor amb els estudis de Composició al Taller de Músics.