Roger Margarit

El Secret del Bàrman

Hivern de marbre

Va explicar-me en Pere que vora els set turons

n’hi vivia un poeta entès i de renom.

Segons les forneres va agafar un sarró

Farcit d’intenses penes, buit d’inspiració.

 

Monotonia, cada dia la mateixa

i en la distància el seu amor.

Psicofonies a ràdios hongareses

I en la distància el seu amor.

 

Ja en puja a la barqueta tronadeta del seu tiet

i se n’hi en va rema que rema cap a mar obert.

Allà on trenquen les vides, on xoquen els sentiments.

Oh! Diga’m on mor la desídia que no ens deixa ser!

 

Monotonia, cada dia la mateixa

i en la distància el seu amor.

Psicofonies a ràdios hongareses

I en la distància el seu amor.

 

Calla, calla coi! Què són aquests tractes?

Tu a mi no m’espantes amb les teves pors.

Duc en el cor un hivern de marbre

i a la guitarra una cançó.