Roger Margarit

El Secret del Bàrman

La cançó del menda

On és la pluja menda? Qui et roba la il·lusió?

I les teves idees? No seré jo.

Vas trobar una drecera de prunes i albercocs,

de fulles de morera i al teu record...

 

Tot són detalls prou importants

per viure sempre sense

i no decaure mai.

I et veig cada divendres.

“Què passa menda? Com et va?”

Ara somies, tan sols voldries

que tot fos com abans.

Però arribes tard.

 

Si tres músics d’orquestra

se’n riuen del teu art

trenca’ls-hi l’arc al cap

tampoc no en saben tant.

 

I en un instant et pots fer gran.

No és culpa teva menda,

ho fan els anys.

 

I no t’hi amoïnis menda

perquè després de la tempesta, ho saps,

el vent se’n du les fulles seques.

Ni t’hi capfiquis, pensa

que després d’aquest desembre ho saps

 

Perquè menda sempre seràs.