Roger Margarit

El Secret del Bàrman

La perfecta excusa

Jo voldria brindar tan sols per entendre

que un adéu per un instant no és un adéu per sempre.

Jo voldria brindar per la pirotècnia,

per la falsa llibertat d’algun dilluns de festa.

 

Per els vinils d’abans

i l’harmonia oberta de les big bands.

 

Jo voldria brindar per la tragicomèdia,

per l’honor, per la sort i per les jugarretes de la mort.

Jo voldria brindar pel secret inesperat

que per sempre restarà dins les parets ocioses d’aquest bar.

 

Per la neu de març, que va separar-me del teu costat

i ets per mi ja ho saps la perfecta excusa per seguir brindant.

 

Ja s’endevina el meu fracàs

i em queda lluny el lloc on vas.

Ja s’endevina el meu fracàs.

Saps el secret del bàrman.