Roger Margarit

El Secret del Bàrman

Ves per on!

Devora el meu carrer hi viu un captaire.

La seva flaira indica que és allà

T’explica amb la convicció d’un sastre

i la braó d’un bon soldat

que ell n’era el xef d’un restaurant de pasta

a la zona més carca de Rubí.

Però un dimarts una visió el col·lapsa

i capgira el seu destí.

 

Diu que hem vingut al món a fer-hi el préssec.

“Per més que ens hi esforcem no sabrem res del cert.”

Diu que és astut el qui camina alegre

i tan estúpid l’univers!

 

 

I ara balla, balla, balla amb els “quillos” de la plaça

i ara imita un cordovès,

ara et gires i no hi és.

 

Ha condemnat el seu passat,

ha abandonat tot el que havia estimat.

I un dolç record vol aturar-li el pols però...

 

De sobte, ves per on, en un costat del pont

se li apareix mossèn Ramón.

I passa un tren de vapor en un paisatge misteriós

i passa un nen fent bombolles de colors.

Bombolles de colors.